1ª Copa d'Espanya.

Començà la temporada de competició el dia 21 Abril, en Otañes, Cantàbria i la veritat que no haguera pogut començar millor.

Vaig arribar amb moltes ganes, volia disfrutar i volia sofrir, i ho vaig fer. Vaig eixir a un ritme que vaig poder aguantar tota la cursa, em vaig donar conter que vaig millorar molt fins aquell moment i que estava complint un dels meus objectius d'aquest any. Una cursa preciosa, molt de verd... tinc que reconèixer que el nord és la meva devoció.. Ja siga Pirineus, País Basc, Cantàbria, Asturies o Galicia.

Vaig disfrutar molt amb la primera pujada, on era com un tallafocs molt empinat on navem tots agafant-mos als genolls i pujant com una filera de formigues.. la veritat que anava molt cómoda i vaig intentar adelantar però gastava molta energía per al troç que adelanatava... Després vaig intentar aguantar ritme i va faltar poc per a que acabara la meua carrera després de la primera pujada al colar el peu dins d'un forat ( els barrots que posen per a que no pasen els animals) em vaig doblegar el peu però el vaig trau-re molt ràpid i em viag salvar d'una bona... molt de fang en cada pas que feia que dugera un kilo més a cada sabatilla.... en la baixada llarga vaig disfrutar molt, anava 1ª junior però no em podia relaxar, vaig veure a un xic junior i em vaig animar i el vaig passar,... vaig arribar al segon control al poble, era el punt clau per intentar apretar en la pujada... 

Es curiós, no recorde patir en cap moment d'eixa pujada, cap,cap... però si que pujava arrastrant-me.... jajajaja se'm va passar rapidissima i quan vaig arribar dalt em vaig tirar com una loca cap avall fins un riu on si intentaves córrer apressa et passava el que em va pasar, de morros dins de l'aigua, em vaig alçar ràpidament i no em vaig fer mal, encara que ara tinc un morató en tota la cama.... vaig agafar la senda que duia ja a l'asfalt i anava tota mullada, per lo menys ja no duia el fang a les cames...

Vaig apretar fort l'últim kilòmetre i vaig entrar amb un somriure a la cara, que delatava com em sentia... orgullosa de mi mateixa, de haver fet una bona cursa, amb un temps de 1h 18' els 13km.

Molt contentaaaaaaaaaaaaa, contentíssima! Cada día m'agrada més aquest espoort, i cada dia disfrute més corrent. I es el que verdaderament importa. Ja que